Visitar per primera vegada l’escola pública Turó del Cargol @escolaturodel, al districte de Gràcia de Barcelona, va ser descobrir un lloc ple de calma i calidesa, marcat per la llum, l’amplitud i la integració de l’arquitectura amb la pedra de la muntanya. Em trobava al segon nivell d’un centre educatiu de vuit plantes dissenyat per l’estudi Brullet de Luna, on s’ubiquen els equipaments principals: el gimnàs, el menjador i la cuina, a més del pati esportiu. Als edificis superiors, suspesos al vessant i destinats a les aules, els alumnes ja eren a classe.
Aquesta primera impressió del lloc no la transmetia únicament l’espai, sinó també qui l’habita i el fa funcionar. El dia a dia de l’escola es nodria de gestos i iniciatives orientades a reforçar valors compartits i tenir cura del seu entorn. Entre elles va sorgir la proposta de l’Eva, la cuinera, de decorar el menjador amb un lema que convidés a reflexionar sobre el malbaratament alimentari.
L’alumnat del cicle superior, que aquell curs tenia l’alimentació com a eix central, va trobar en aquesta proposta una oportunitat per aprofundir en el consum responsable. Va ser aleshores quan la Georgina, la cap d’estudis, es va posar en contacte amb mi per proposar-me transformar la idea en un projecte artístic i de reflexió.
Creativitat al voltant del menjar i la reflexió col·lectiva
Durant tota una setmana, les tres classes de 5è i 6è de primària van treballar conjuntament en aquesta intervenció. La primera sessió va ser una introducció teòrica a l’art urbà, on es van abordar les protestes estudiantils del Maig del 68 a París i la seva influència en altres països europeus. Es va explicar com d’aquestes protestes van sorgir els cartells i pancartes que van inspirar el moviment punk als anys setanta, i de quina manera aquesta estètica de protesta i la cultura visual del punk van influir en l’auge del grafit i la cultura hip hop als anys vuitanta, fins a arribar al naixement de l’art urbà a Barcelona a principis dels 2000 com a forma d’expressió i rebel·lia.
Aquesta xerrada va donar peu a un debat molt enriquidor sobre les reivindicacions i problemàtiques que afecten l’entorn més proper, com la turistificació i la gentrificació del barri de la Salut, a causa de la proximitat del Park Güell, que rep prop de 4,5 milions de visites anuals. A partir d’aquí, la conversa es va encaminar cap a com aquestes dinàmiques també repercuteixen en l’alimentació. Es va parlar del malbaratament alimentari, de les condicions laborals dels agricultors locals i de la importància de consumir productes de proximitat. Des d’aquestes reflexions, els alumnes van crear els seus propis missatges i van demostrar una gran capacitat de sintetitzar conceptes de manera gràfica i escrita.
Paraules que prenen forma
L’espai destinat a la intervenció va ser el menjador de l’escola. Allà, les úniques superfícies disponibles eren una llarga paret d’aproximadament un metre d’alçada i els pilars que sostenen els frontals de formigó del sostre. Com que no comptàvem amb gaire espai perquè els prop de 90 alumnes pintessin directament, vaig optar per la tècnica del paste-up, que permet treballar prèviament els missatges sobre paper retallat i després traslladar-los als suports amb cola. Aquesta tècnica és efímera, respectuosa amb l’entorn i menys invasiva que la pintura directa.
Els alumnes es van organitzar en tres grups per crear missatges reivindicatius. Primer pintaven les tires de paper amb corrons i pinzells, aplicant els colors de fons; després hi traslladaven el dibuix i el text, retallant les peces segons la mida de cada cartell. Vam comptar amb la col·laboració del professorat, que ajudava a coordinar els grups i assegurar que tot el procés transcorregués amb fluïdesa. Els treballs resultants es van organitzar i classificar per preparar les següents sessions.
Un menjador amb veus pròpies
Durant els dos dies següents, es van realitzar les intervencions de paste-up al menjador. Els alumnes van enganxar els seus missatges i dibuixos sobre les parets i els pilars, escollint els espais segons la mida dels papers i els buits disponibles, creant un gran llenç de missatges acolorits i cridaners. En aquesta fase també hi va col·laborar l’Inuk, el fill de l’Eva, que ens va ajudar a coordinar l’activitat. Als frontals superiors s’hi van col·locar frases i missatges que incorporaven l’humor com a eina de reivindicació.
Per acabar el projecte, vaig felicitar els alumnes i vam reflexionar plegats sobre el taller, valorant tot allò que havíem creat junts durant aquells dies. La implicació generosa de tota la comunitat educativa i del personal del centre va fer possible que aquesta experiència fos especialment enriquidora i significativa.
