Per segon any consecutiu, vam tornar a pintar l’entrada de l’escola Josep Pla, un centre públic d’Educació Especial específic per a alumnat sord. En aquesta ocasió hi van participar dos grups: el grup 2, acompanyat per la seva educadora Alexandra i format per Santi, Rahma, Daniel i Sidhi; i el grup 8, juntament amb la seves educadores Laura i Sandra, amb Martina, Santiago, Aissam, Alan i Mohamed.
Una vegada més, el mural es va convertir en un espai de trobada i de creació compartida, donant continuïtat a la feina que vam iniciar l’any passat.
Explorant l’entorn
Durant els dies d’activitats artístiques vam sortir a dibuixar amb carbonet i a recollir textures pel barri de Can Peguera i els voltants de l’escola, utilitzant tampons i plastilina.
Creant idees
També vam personalitzar amb retoladors unes llibretes amb els nostres noms i, al llarg de la setmana, vam anar retallant les imatges i textures que havíem recollit per després combinar-les i enganxar-les sobre papers de colors.
Els nens i nenes també van fer les seves pròpies propostes per al mural i, a partir de tot el material que havíem reunit, vaig elaborar el disseny final.
Del collage al mural
La següent fase del projecte va començar amb la preparació i pintura de les parets de maó que intervindríem aquest curs. Els alumnes van col·laborar en la preparació de les superfícies, treballant de manera concentrada i metòdica.
A continuació, vam començar a donar color a les formes que acabarien configurant els diferents motius del mural: figures geomètriques, elements orgànics, relleus d’animals i flors. Tots ells sorgien dels retalls de paper i dels collages que havien creat prèviament a les seves llibretes.
Texturas, repetició i emprentes
Per finalitzar, vam generar textures amb diferents eines i objectes, utilitzant colors que contrastaven i ressaltaven sobre els que ja estaven pintats. Aquestes textures van enriquir el disseny i ens van permetre treballar la repetició: practicar-la, decidir plegats on col·locar-ne cadascuna i tenir cura dels detalls per aconseguir un resultat més net i equilibrat.
Com a tancament del procés, vam deixar les nostres empremtes en una zona del mural, com a record de la nostra participació i de tot allò que havíem creat plegats.
Creixem tots plegats
El resultat és un mural construït a partir de les idees, formes, colors i textures que vam anar descobrint i creant al llarg de tot el procés. Una obra col·lectiva que no només transforma l’entrada de l’escola, sinó que també recull les empremtes de les persones que hi van participar i dona continuïtat a un projecte que, per segon any, torna a unir art, aprenentatge i creació compartida.
El text que llegireu a continuació ha estat escrit per Judit Gil, terapeuta ocupacional de La Vostra Llar Mataró, que ens va acompanyar, guiar i cuidar al llarg d’aquest bonic projecte, viscut conjuntament amb un grup de set dones residents al centre: Mercedes, Dorinda, Pilar, Rosa, Catalina, Maria i Carmen.
En aquest projecte hem comptat amb la participació del col·legi Maristes Valldemia, la Fundació Maresme i l’Escola Vista Alegre. Un grup de nens, joves i persones amb discapacitat intel·lectual ens han acompanyat durant les activitats i la pintura del mural, col·laborant activament i donant suport a les dones de la residència.
També volem agrair especialment a Ana Sánchez la seva implicació i les gestions realitzades amb l’Ajuntament de Mataró, que van fer possible disposar de la paret on es va dur a terme la intervenció artística.
Crear vincles artístics i personals
El nom del projecte és Pintem Vincles. De primera mà, us puc assegurar que hem creat vincles, tant artístics com personals, i una gran xarxa amb les entitats. Esperem que això no s’aturi aquí, sinó que obri el camí a moltes més col·laboracions.
La primera fase del projecte s’ha realitzat en el nostre centre. Crec que ha sigut important per donar-lo a conèixer. Som un centre obert, actiu i amb persones grans. Persones que, encara que siguin grans, tenen inquietuds, iniciativa i moltes ganes de compartir i aprendre.
L’any Gaudí
En Carlos va dividir aquesta fase en cuatre tallers. En cadascun d’ells, es van treballar les diferents tècniques enfocades en el treball de Gaudí. L’arquitectura, el dibuix, els colors i la tècnica del trencadís.
En cada taller, com a professional, he pogut observar el que s’ha generat. Coses molt boniques, però també la sensació de frustració i el “jo això no ho sé fer o no ho puc fer”, ja que sortir de la zona de confort no és fàcil per ningú.
Però aquesta frustració, a mesura que cada taller avançava, s’ha convertit en empoderament, creativitat i col·laboració entre tots els participants. S’ha generat un ambient de treball molt bonic i difícil d’explicar amb paraules. Veure que persones amb problemes de mobilitat, dèficit visual o altres dificultats siguin capaces d’aixecar-se, mantenir un traç i aportar el seu granet al projecte no té preu.
Natura i espiritualita
La idea principal era plasmar la seva identitat i interessos tenint en compte la seva fase vital. Per això s’ha utilitzat la tècnica del dibuix, el color i l’arquitectura de Gaudí. Tal com ell ho va voler plasmar: natura i espiritualitat.
El disseny representa a les dones participants
En l’últim taller en el nostre centre, es va proposar als nostres residents que, amb tot el que havíem treballat, creessin un disseny. Aquest havia de representar la gent gran que viu en centres residencials i la millor manera era representar-se a elles mateixes.
La millor manera de explicar-ho és el resultat que es veu en el mural
El color de la base de cada estructura simbolitza d’on pertanyen i quin aspecte de la natura és important per a elles: mar o muntanya, prats, camps o monuments.
L’estructura de cada torre o edifici reflecteix el camí de la vida de cada resident. I els detalls d’aquest, com finestres, voladissos i formes, són els aspectes importants de cada persona. En la majoria dels dissenys, representa la seva família: les parelles, els fills, els nets i els besnets. Una de les parts més importants de la seva vida, per qui han lluitat.
Observar els petits detalls
També es poden observar petits detalls on queden plasmats interessos d’elles: horticultura, lectura, viatjar, el mar, records i vivències. Cada forma, cada color, cada flor les representa.
Agraiments
Voldria agrair la participació de totes les entitats, famílies i voluntaris que heu participat activament en el projecte. No pel simple fet de venir i compartir aquest temps amb nosaltres, sinó de la forma que ho heu fet. Amb il·lusió, energia, alegria, iniciativa i creativitat. Molta creativitat.
Per altra banda, agrair i donar l’enhorabona a en Carlos. La manera de treballar i enfocar el projecte, personalment, m’ha semblat increïble. Com de bonic ho ha fet, l’empatia i la dolçor amb què ha treballat cada dia, es veu plasmat en el mural i en el record que crec que cadascun dels participants s’ha endut a casa.
Per últim, agrair a l’Ana, coordinadora del projecte, per pensar i donar l’oportunitat a Mataró per dur-lo a terme.
Gràcies a tothom per aportar el vostre granet de sorra.
Visitar per primera vegada l’escola pública Turó del Cargol @escolaturodel, al districte de Gràcia de Barcelona, va ser descobrir un lloc ple de calma i calidesa, marcat per la llum, l’amplitud i la integració de l’arquitectura amb la pedra de la muntanya. Em trobava al segon nivell d’un centre educatiu de vuit plantes dissenyat per l’estudi Brullet de Luna, on s’ubiquen els equipaments principals: el gimnàs, el menjador i la cuina, a més del pati esportiu. Als edificis superiors, suspesos al vessant i destinats a les aules, els alumnes ja eren a classe.
Aquesta primera impressió del lloc no la transmetia únicament l’espai, sinó també qui l’habita i el fa funcionar. El dia a dia de l’escola es nodria de gestos i iniciatives orientades a reforçar valors compartits i tenir cura del seu entorn. Entre elles va sorgir la proposta de l’Eva, la cuinera, de decorar el menjador amb un lema que convidés a reflexionar sobre el malbaratament alimentari.
L’alumnat del cicle superior, que aquell curs tenia l’alimentació com a eix central, va trobar en aquesta proposta una oportunitat per aprofundir en el consum responsable. Va ser aleshores quan la Georgina, la cap d’estudis, es va posar en contacte amb mi per proposar-me transformar la idea en un projecte artístic i de reflexió.
Creativitat al voltant del menjar i la reflexió col·lectiva
Durant tota una setmana, les tres classes de 5è i 6è de primària van treballar conjuntament en aquesta intervenció. La primera sessió va ser una introducció teòrica a l’art urbà, on es van abordar les protestes estudiantils del Maig del 68 a París i la seva influència en altres països europeus. Es va explicar com d’aquestes protestes van sorgir els cartells i pancartes que van inspirar el moviment punk als anys setanta, i de quina manera aquesta estètica de protesta i la cultura visual del punk van influir en l’auge del grafit i la cultura hip hop als anys vuitanta, fins a arribar al naixement de l’art urbà a Barcelona a principis dels 2000 com a forma d’expressió i rebel·lia.
Aquesta xerrada va donar peu a un debat molt enriquidor sobre les reivindicacions i problemàtiques que afecten l’entorn més proper, com la turistificació i la gentrificació del barri de la Salut, a causa de la proximitat del Park Güell, que rep prop de 4,5 milions de visites anuals. A partir d’aquí, la conversa es va encaminar cap a com aquestes dinàmiques també repercuteixen en l’alimentació. Es va parlar del malbaratament alimentari, de les condicions laborals dels agricultors locals i de la importància de consumir productes de proximitat. Des d’aquestes reflexions, els alumnes van crear els seus propis missatges i van demostrar una gran capacitat de sintetitzar conceptes de manera gràfica i escrita.
Paraules que prenen forma
L’espai destinat a la intervenció va ser el menjador de l’escola. Allà, les úniques superfícies disponibles eren una llarga paret d’aproximadament un metre d’alçada i els pilars que sostenen els frontals de formigó del sostre. Com que no comptàvem amb gaire espai perquè els prop de 90 alumnes pintessin directament, vaig optar per la tècnica del paste-up, que permet treballar prèviament els missatges sobre paper retallat i després traslladar-los als suports amb cola. Aquesta tècnica és efímera, respectuosa amb l’entorn i menys invasiva que la pintura directa.
Els alumnes es van organitzar en tres grups per crear missatges reivindicatius. Primer pintaven les tires de paper amb corrons i pinzells, aplicant els colors de fons; després hi traslladaven el dibuix i el text, retallant les peces segons la mida de cada cartell. Vam comptar amb la col·laboració del professorat, que ajudava a coordinar els grups i assegurar que tot el procés transcorregués amb fluïdesa. Els treballs resultants es van organitzar i classificar per preparar les següents sessions.
Un menjador amb veus pròpies
Durant els dos dies següents, es van realitzar les intervencions de paste-up al menjador. Els alumnes van enganxar els seus missatges i dibuixos sobre les parets i els pilars, escollint els espais segons la mida dels papers i els buits disponibles, creant un gran llenç de missatges acolorits i cridaners. En aquesta fase també hi va col·laborar l’Inuk, el fill de l’Eva, que ens va ajudar a coordinar l’activitat. Als frontals superiors s’hi van col·locar frases i missatges que incorporaven l’humor com a eina de reivindicació.
Per acabar el projecte, vaig felicitar els alumnes i vam reflexionar plegats sobre el taller, valorant tot allò que havíem creat junts durant aquells dies. La implicació generosa de tota la comunitat educativa i del personal del centre va fer possible que aquesta experiència fos especialment enriquidora i significativa.
En Ricard, un dels educadors del centre públic d’educació especial Josep Pla, específic per a l’alumnat sord, es va posar en contacte amb mi per explicar-me que volien fer un mural participatiu. Des del primer moment vam conectar molt bé i em va convidar a visitar l’escola. Allà vaig poder conèixer-lo en persona, també l’Olga i la resta de treballadores del petit centre, situat a l’entrada del Turó de la Peira.
A continuació, em van ensenyar les aules on imparteixen classe i diversos espais singulars, com el “Noti-Pla”: un taulell d’anuncis situat a les escales on publiquen cada mes les notícies més rellevants, els aniversaris i les porres dels partits de futbol. El recorregut va continuar pel menjador i la cuina, on cada dijous els alumnes preparen l’esmorzar per al professorat, i va finalitzar a l’acollidor hort, on creixen unes boniques maduixes.
La Menchu, la directora, em va mostrar el porxo on volen fer la intervenció. Com a persona sorda, entenia molt bé la importància de transformar aquell espai de benvinguda. Les parets de maó projecten una imatge apagada a l’entrada, generant un racó fosc. Volen canviar-ne l’aspecte mitjançant un mural abstracte que oferís una benvinguda més agradable.
SORTIR PER MIRAR DIFERENT
En aquest taller van participar nou alumnes dels grups de 4t i 6è, acompanyats pels tutors del centre, que també feien de intèrprets. Ens vam reunir al pati per conèixer-nos i presentar-los el projecte mitjançant fotografies de diversos dels meus murals i d’altres artistes que utilitzen el llenguatge abstracte com a mitjà d’expressió. Vam parlar sobre les característiques dels diferents estils i vam intercanviar opinions sobre quins colors podrien funcionar millor per a la nostra obra. En aquesta primera trobada també em van “baptitzar” amb un signe que representa una característica particular de la meva cara.
A la següent jornada vam sortir de l’escola per recórrer els voltants. Van ser els propis alumnes els qui van guiar el grup per diferents llocs significatius: el parc del Turó de la Peira, les cases baixes i la plaça de l’església. Durant la passejada vam realitzar diversos exercicis per capturar textures d’elements que ens semblaven representatius o curiosos de cada lloc. Les vam registrar mitjançant estampacions amb tinta de tampó, paper carbó i transparències, i cada una quedava identificada amb el seu nom a les carpetes que portava cada alumne.
També vam replicar aquesta activitat al pati, a l’hort i en diferents espais de l’interior de l’escola. Tot el procés va ser documentat a través de fotografies realitzades pels propis estudiants.
EXPRESSAR MITJANÇANT L’ABSTRACCIÓ
Vam continuar el taller amb diverses propostes a l’aula de plàstica: composicions amb formes geomètriques, un divertit exercici grupal creant collages de colors, pintura amb aquarel·les i el trasllat de les textures recollides durant el recorregut per l’exterior i interior de l’escola, utilitzant paper carbó sobre cartolina de colors. Aquests exercicis ens van servir per expressar-nos mitjançant el llenguatge abstracte i traslladar tota aquella informació a través de formes, taques i colors.
Per generar l’esbós final, vaig seleccionar alguns d’aquests treballs com a referents visuals, especialment per a les zones on necessitava crear més ritme visual o seqüències geomètriques. Vaig anar organitzant els elements de manera seqüencial sobre les diferents parets, establint relacions amb els elements arquitectònics de l’entorn: les portes d’entrada, un gravat sobre ciment i el rètol de l’escola.
A la paret principal vaig dibuixar una gran mà amb els dits estesos, de color blau (també present a la bandera de la comunitat sorda), i hi vaig afegir dos cercles concèntrics blancs que formen un gran ull, símbol de l’observació visual.
TRANSFORMAR PINTANT JUNTS
Els alumnes van pintar de blanc les parets i m’han ajudat a marcar amb retolador les línies de l’esbós sobre els murs. Durant quatre jornades de la segona setmana d’activitats, van aplicar els colors del mural amb pinzells, rodets, esponges i draps.
El resultat va ser espectacular. El mural va transformar completament l’entrada del centre i va generar un fort sentiment de pertinença. Els alumnes i el personal van quedar encantats, no només amb el resultat final, sinó també amb el procés compartit. Pintar junts va ser una manera de crear vincles, expressar-se i deixar una empremta a la seva escola.
VINT NENS I NENES PARTICIPEN EN LA CREACIÓ D’UNA OBRA D’ART
En la Escola Progrés de Badalona, es van dur a terme dos emocionants tallers artístics en els quals vint nens i nenes, dividits en dos grups d’edats (de 6 a 8 anys i de 9 a 12 anys), van participar en la creació d’una obra conjunta.
En la primera activitat, el grup de major edat va dibuixar diversos temes relacionats amb una paleta de colors càlids. Després de retallar-los, cada participant va triar un dibuix per a col·locar-lo sobre una cartolina marró, seguint un procés d’elecció individual basat en la intuïció estètica.
Una vegada completada aquesta etapa, van transferir la composició sobre la tela muntada en el bastidor amb pintura acrílica, col·laborant i ajudant-se mútuament en tot el procés. Per a finalitzar, dialoguem i acordem que l’obra evolucionés amb les contribucions del següent grup.
UN LLENÇ I MOLTES MANS
En el segon taller, els nens més petits van aportar les seves pròpies idees al projecte, discutint i seleccionant elements per a canviar o millorar l’esbós existent. A més, van utilitzar barres de pastís per a traslladar els dibuixos i línies de l’esbós al llenç, agregant textures i experimentant amb noves tècniques artístiques de manera espontània. Aquesta contribució va enriquir encara més l’obra final i va mostrar la capacitat dels nens per a adaptar-se i explorar diferents mitjans artístics.
EL VALOR DE L’ART COM A EINA PER A FOMENTAR LA COL·LABORACIÓ I LA CREATIVITAT
La direcció del centre ha decidit penjar l’obra en una paret de l’escola i acompanyar-la amb fotografies del procés del taller per a compartir l’experiència amb tota la seva comunitat educativa.
Aquest projecte, impulsat i coordinat per l’Associació de Famílies de la Escola Progrés, no sols va permetre als nens explorar la seva creativitat i treballar junts en equip, sinó que també els va ensenyar importants lliçons sobre confiança, col·laboració i obertura a noves idees. L’obra d’art resultant servirà com un bell recordatori del seu talent i de l’esforç compartit.
LA MEMÒRIA COL·LECTIVA DEL BARRI I DE LA VIDA DELS SEUS VEÏNS
Aquest projecte dona continuïtat al documental audiovisual d’històries de vida dins del programa “Posem colors al barri de La Salut” en el marc de “Barris i comunitats” de la Diputació de Barcelona i del departament de mediació de l’Ajuntament de Badalona. Té com a propòsit recuperar la memòria col·lectiva del barri de la Salut i promoure el sentit de comunitat i de veïnatge mitjançant la revaloració de la història, a través d’una obra artística que recull les històries del lloc i de la vida dels seus habitants.
La proposta es construeix a partir de la recopilació de 200 fotografies antigues que abasten una línia temporal que va des de principis del segle XX fins a la dècada dels noranta. Aquestes imatges s’han recopilat a partir del fons documental del Museu de Badalona, de la base de dades de Badalona Records i de les aportacions personals de la Federació de Dones. Al mateix temps, vaig realitzar una cerca d’informació i dades de cada imatge perquè em servissin de presentació per als centres educatius i les entitats que van participar en el projecte.
SOM PART DE LA HISTÒRIA DEL TÚNEL DEL PASSEIG DE LA SALUT
El lloc triat per a fer l’obra d’art participativa és el túnel del Passeig de la Salut, ja que constitueix l’actual accés i sortida per als vianants de l’epicentre del barri i del seu passeig principal, on històricament es situen els petits comerços locals. El lloc té una història peculiar: quan van construir l’actual C31 a la fi dels anys seixanta els veïns no podien anar caminant als barris confrontants del sud de la ciutat sense donar una bona volta ja que l’accés al llavors anomenat Paseo Cristo Rey quedava tallat pel gran mur de l’autopista.
Els propietaris dels comerços i els veïns van fer manifestacions per a reclamar un accés per als vianants que, finalment, es va construir anys després perforant un forat d’una grandària pel qual poguessin passar les persones i revestint les seves parets de uralita. El problema en aquest túnel eren els dies de pluja, l’aigua baixava com un riu i no es podia creuar sense agarrar-se a les parets. A més, la poca llum i la inseguretat que oferia creuar-ho de nit, van motivar que el lloc fos conegut popularment com el “túnel del temps” o el “túnel de la vergonya”.
En 1992 es van realitzar les obres de remodelació del túnel tal com el coneixem ara. En l’actualitat, continua sent un lloc per on passen cada dia centenars de persones, cobrant especial importància per a aquest projecte la transformació i dignificació del mateix mitjançant una obra d’art participativa, començant per la seva neteja i continuant amb l’emblanquiment de les seves parets i sostre.
TALLERS PREVIS EN TRES INSTITUTS, UNA ESCOLA, UNA ASSOCIACIÓ I UNA FUNDACIÓ
Des del departament de mediació ens van proposar diversos centres educatius i entitats del barri per a col·laborar en aquest projecte. Vam triar a tres instituts: Enric Borràs, Escombres i Ones i Rafael Albéniz; una escola: Turó d’en Caritg; una associació del barri: Federació de Dons i una fundació: Badalona Capaç.
Els deu tallers previs es van realitzar en els centres de cadascuna de les entitats. Van participar 25 alumnes de 3o de primària, 14 alumnes de 3o d’ESO, 54 alumnes de 4o d’ESO, 12 persones adultes de la Fundació Badalona Capaç i 10 dones de l’associació Federació de Dones. En total sumen 115 persones amb edats compreses entre els 8 i els 70 anys.
En les primeres sessions vaig presentar cronològicament una selecció de les fotografies, explicant el seu context històric i obrint un espai de conversa amb els alumnes i les persones participants sobre les situacions que es mostraven en les imatges i la seva relació amb el que vivim en el nostre present. Després, passem a la interpretació plàstica de les fotografies mitjançant diferents tècniques artístiques com són el dibuix amb llapis, retoladors, barres de pastís, pintura acrílica i collages.
JORNADES D’ACTIVITATS ARTÍSTIQUES EN EL CENTRE CULTURAL L’ESCORXADOR
En la tercera setmana del projecte participatiu es van realitzar quatre jornades d’activitats artístiques en el centre cultural L’Escorxador de Badalona, en les quals van formar part els quatre centres educatius i les dues entitats, reunint participants de diverses edats que van crear noves propostes basades en els dibuixos i els collages que es van realitzar en els tallers previs.
Les fotografies impreses en diverses grandàries i en escala de grises es van intervenir utilitzant diverses tècniques mixtes: llapis i retoladors de colors, ceres grasses i pintura acrílica. També vam fer composicions amb lletres retallades sobre papers de colors.
Durant aquestes col·laboracions entre nens, adolescents, dones majors i persones amb discapacitat, van sorgir vincles afectius que ens van ajudar a empatitzar i comprendre diferents realitats socials, enfortint la integració, el treball en equip i els rols individuals dins de cada grup.
FEM UN PASTE UP AMB FOTOGRAFIES ANTIGUES INTERVINGUDES PER PARTICIPANTS EN LES ACTIVITATS
Per al mural situat en el mur exterior de l’entrada del túnel del Passeig de la Salut vaig fer un disseny compost per una selecció de fotografies antigues del barri. La intervenció es va realitzar amb la tècnica del Paste Up, pegant sobre la paret les imatges impreses en paper, intercalades amb fotografies pintades pels participants en les activitats artístiques.
També generem una activitat dins de la programació de la “Festa dels colors” on va participar un grup de nou joves de l’Institut-Escola Rafael Alberti, practicant amb la tècnica i pegant les últimes fotografies en les parets.
UN MURAL SOBRE LA HISTÒRIA I LA MEMÒRIA DEL BARRI DE LA SALUT
A l’interior del túnel del passeig de la Salut s’han representat les interpretacions plàstiques de les fotografies històriques del barri que es van realitzar en els tallers previs del projecte participatiu. Per a fer l’esbós vaig utilitzar els dibuixos esquematitzats i els collages retallats en papers pintats amb pastissos. Vaig triar una paleta de colors primaris saturats, combinada amb tons pastels i amb el color blanc amb el qual blanquegem la paret i que tant va agradar als veïns.
En la intervenció mural van participar sis joves de l’Institut Enric Borràs, nou joves de l’Institut Barres i Ones i deu dones de l’associació Federació de Dones. Ens van ajudar a pintar les parets durant cinc jornades en les quals van aprendre a utilitzar diferents eines, demostrant molta voluntat, paciència i destresa, ja que la textura de la superfície de la paret complicava molt realitzar detalls.
FER SALUT
El nom del barri de la Salut prové de principis del segle XX, quan les persones que vivien en el nucli urbà de Badalona anaven a caminar per aquesta zona, en aquells dies de camps i hortes, dient-se aquesta activitat: “anar a fer salut”.
En la pintura també apareix representada la naturalesa vinculada amb la ciutat i la seva història: el roure i el llorer del seu escut, la nespra (aquí anomenat “micaco”), un ram de raïm recordant el passat vitivinícola de la zona i el sauzgatillo present en la Serralada de la Marina.
ACABEM EL PROJECTE AMB UNA INSTAL·LACIÓ I UNA BONICA ACTIVITAT
Per a finalitzar el projecte participatiu vam fer una instal·lació en les dues parets del túnel de les lletres que componen el nom del barri retallades sobre fusta, fixant la seva estructura en la paret amb una petita separació per sobre del mural.
En l’última activitat, on van participar nou nens de l’Institut-Escola Turó d’en Caritg i cinc adults de la Fundació Badalona Capaç, es van pegar sobre les lletres de fusta pintades de colors fotografies i dibuixos retallats en paper.
EL TÚNEL S’OMPLE DE LLUM I DE COLOR
L’acolliment d’aquest projecte artístic participatiu ha estat un èxit. Les entitats participants van poder col·laborar i gaudir del procés de creació d’una obra d’art. Els veïns i veïnes ens han expressat cada dia el seu agraïment pel gran canvi que ha sofert l’espai. El túnel s’ha dignificat i il·luminat, representant l’entrada a un barri que ha d’estar orgullós de la seva història passada i del seu present futur.
ACTIVITAT ARTÍSTICA AMB L’ALUMNAT DE SEGON DE PRIMÀRIA
L’Escola Ventós i Mir de Badalona té previst canviar de centro en un futur pròxim i en la classe de segon de primària de la professora Rut Alba van decidir pintar un quadre de la façana del seu antic edifici per a portar-lo al seu nou col·legi.
L’alumnat va dibuixar diferents conceptes que representen el que més valoren del seu entorn quotidià, així com de les seves vivències amb els seus familiars i amics. Aquests conceptes es representen primer de manera realista i es redibuixen diverses vegades per a simplificar el procés, aconseguint plasmar-los de la manera més gràfica possible.
EN EL TALLER VAN APRENDRE A CREAR PLANTILLES I PINTAR AMB ESPRAI
Aquestes fotos realitzades per nens i nenes de segon de primària de l’escola mostren el procés de creació i aplicació de la tècnica del stencil. En les imatges es pot observar com l’alumnat projecta dibuixos sobre cartolines per a perfilar el contorn amb precisió en la grandària triada, més tard es retalla el dibuix de manera que només quedi la forma del buit tallat en la plantilla.
En el taller també van aprendre a pintar amb esprai utilitzant combinacions de colors. Els dissenys resultants van quedar pintats en una paret del pati.
ACABEM L’OBRA PINTANT AMB RETOLADORS DE COLORS
“La nostra escola” és el títol de l’obra que van dur a terme nenes i nens de segon de primària de l’escola Ventós Mir de Badalona. Es tracta d’un tríptic en el qual apareix representada la façana del centre escolar usant la tècnica del stencil, a més del dibuix lliure amb retoladors, que representa els diferents dissenys i conceptes treballats durant les cinc sessions anteriors.
En gran part dels tallers que ofereix Carlos *Spogo, les i els propis participants documenten el procés creatiu amb la cambra del propi artista. D’aquesta manera aprenen una altra tècnica (la fotografia) i a observar el món des d’una altra perspectiva.
