En Ricard, un dels educadors del centre públic d’educació especial Josep Pla, específic per a l’alumnat sord, es va posar en contacte amb mi per explicar-me que volien fer un mural participatiu. Des del primer moment vam conectar molt bé i em va convidar a visitar l’escola. Allà vaig poder conèixer-lo en persona, també l’Olga i la resta de treballadores del petit centre, situat a l’entrada del Turó de la Peira.
A continuació, em van ensenyar les aules on imparteixen classe i diversos espais singulars, com el “Noti-Pla”: un taulell d’anuncis situat a les escales on publiquen cada mes les notícies més rellevants, els aniversaris i les porres dels partits de futbol. El recorregut va continuar pel menjador i la cuina, on cada dijous els alumnes preparen l’esmorzar per al professorat, i va finalitzar a l’acollidor hort, on creixen unes boniques maduixes.
La Menchu, la directora, em va mostrar el porxo on volen fer la intervenció. Com a persona sorda, entenia molt bé la importància de transformar aquell espai de benvinguda. Les parets de maó projecten una imatge apagada a l’entrada, generant un racó fosc. Volen canviar-ne l’aspecte mitjançant un mural abstracte que oferís una benvinguda més agradable.
SORTIR PER MIRAR DIFERENT
En aquest taller van participar nou alumnes dels grups de 4t i 6è, acompanyats pels tutors del centre, que també feien de intèrprets. Ens vam reunir al pati per conèixer-nos i presentar-los el projecte mitjançant fotografies de diversos dels meus murals i d’altres artistes que utilitzen el llenguatge abstracte com a mitjà d’expressió. Vam parlar sobre les característiques dels diferents estils i vam intercanviar opinions sobre quins colors podrien funcionar millor per a la nostra obra. En aquesta primera trobada també em van “baptitzar” amb un signe que representa una característica particular de la meva cara.
A la següent jornada vam sortir de l’escola per recórrer els voltants. Van ser els propis alumnes els qui van guiar el grup per diferents llocs significatius: el parc del Turó de la Peira, les cases baixes i la plaça de l’església. Durant la passejada vam realitzar diversos exercicis per capturar textures d’elements que ens semblaven representatius o curiosos de cada lloc. Les vam registrar mitjançant estampacions amb tinta de tampó, paper carbó i transparències, i cada una quedava identificada amb el seu nom a les carpetes que portava cada alumne.
També vam replicar aquesta activitat al pati, a l’hort i en diferents espais de l’interior de l’escola. Tot el procés va ser documentat a través de fotografies realitzades pels propis estudiants.
EXPRESSAR MITJANÇANT L’ABSTRACCIÓ
Vam continuar el taller amb diverses propostes a l’aula de plàstica: composicions amb formes geomètriques, un divertit exercici grupal creant collages de colors, pintura amb aquarel·les i el trasllat de les textures recollides durant el recorregut per l’exterior i interior de l’escola, utilitzant paper carbó sobre cartolina de colors. Aquests exercicis ens van servir per expressar-nos mitjançant el llenguatge abstracte i traslladar tota aquella informació a través de formes, taques i colors.
Per generar l’esbós final, vaig seleccionar alguns d’aquests treballs com a referents visuals, especialment per a les zones on necessitava crear més ritme visual o seqüències geomètriques. Vaig anar organitzant els elements de manera seqüencial sobre les diferents parets, establint relacions amb els elements arquitectònics de l’entorn: les portes d’entrada, un gravat sobre ciment i el rètol de l’escola.
A la paret principal vaig dibuixar una gran mà amb els dits estesos, de color blau (també present a la bandera de la comunitat sorda), i hi vaig afegir dos cercles concèntrics blancs que formen un gran ull, símbol de l’observació visual.
TRANSFORMAR PINTANT JUNTS
Els alumnes van pintar de blanc les parets i m’han ajudat a marcar amb retolador les línies de l’esbós sobre els murs. Durant quatre jornades de la segona setmana d’activitats, van aplicar els colors del mural amb pinzells, rodets, esponges i draps.
El resultat va ser espectacular. El mural va transformar completament l’entrada del centre i va generar un fort sentiment de pertinença. Els alumnes i el personal van quedar encantats, no només amb el resultat final, sinó també amb el procés compartit. Pintar junts va ser una manera de crear vincles, expressar-se i deixar una empremta a la seva escola.
